Eastonia rugosa (Helbling, 1779)

Reverter, Sandra Sales, 2023, Biodiversitat i al · lòctons (Mollusca) a la platja de Garbí de la Ràpita: un bon observatori per fer didàctica del medi natural, Nemus 13, pp. 203-212 : 206-209

Eastonia rugosa (Helbling, 1779)

Fig. 2 .

Espècie originaria de la costa africana, incloses Canàries i Cap Verd, que arriba fins al Cantàbric ( López-Soriano & Quiñonero-Salgado, 2014. Pertany al que s'anomena fauna senegalesa termòfila ( Matamales-Andreu et al., 2017). A la Mediterrània segueix els cicles climàtics: en les èpoques fredes (períodes glacials) desapareix i en les càlides es torna a introduir ( López-Soriano et al., 2010; Forner & Forner-Vallès, 2019). Ara sembla que estaria recolonitzant l'interior de la Mediterrània amb el cicle d'escalfament actual.

Un dels exemplars que s'ha trobat encara tenia les dues valves articulades, per la qual cosa es pot afirmar que era recent, com es pot apreciar també a les fotos, ja que conserva el lligament ( Fig. 2 C-D).

El primer registre a la costa catalana ( López-Soriano et al., 2010) va ser, tot just, a dues platges de la Ràpita, a la platja del Suís i, com no, a la de Garbí. Aquests mateixos autors ( López-Soriano et al., 2010) reporten alguns enregistraments al sud del País Valencià, al cap Roig d'Oriola (el Baix Segura) i a Santa Pola (el Baix Vinalopó), i a Múrcia ( San Pedro del Pinatar). L'espècie ha estat trobada a Borriana (Forner & Roselló, 2018) en un treball on es constataven exemplars que havien estat consumits per gasteròpodes perforadors, del grup dels natícids. Al Baix Maestrat va ser registrar per primer vegada per Forner & Forner-Vallès (2019) a Benicarló.

Família CARDIIDAE Lamarck, 1809

Fulvia fragilis (Forsskål in Niebuhr, 1775)

Fig. 3A, B.

Fulvia fragilis (Forsskål in Niebuhr, 1775) és originari de l'oceà Índic, des de la mar Roja i el golf Pèrsic fins a Moçambic i Madagascar. És bastant comú a la mar Roja (Barash & Danin, 1972) des de la qual, a través del canal de Suez, està penetrant a la mar Mediterrània, per això se l'anomena fauna lessepsiana, per Ferdinand Lessep, el promotor del canal que es va obrir al 1869. L'espècie presenta una conquilla bastant fràgil, que li atorga el nom d'espècie. Aquesta característica, la fragilitat de la conquilla, està lligada en els mol·luscs actuals a viure en substrats fangosos, encara que aquesta espècie colonitza també zones mixtes d'arena i fang o de subs- trat només de sorra (Örtürk & Poutiers, 2005); prefe- reix aigües calmades de badies, llacunes o estuaris i presenta certa tolerància a canvis de salinitat i a la pol·lució (Lòpez et al., 2009); sembla una espècie poc exigent respecte a les condicions ecològiques del medi, la qual cosa la permet adaptar-se a hàbitats molt diferents del seu original, esdevenint un mol·lusc de gran capacitat colonitzadora. La badia dels Alfacs sembla un hàbitat ideal per ella. El primer registre a la Mediterrània de F.fragilis va ser a Port Said (Egipte), tot just a la sortida del canal ( Moazzo, 1939), setanta anys després de l'obertura. D'aquesta data ençà, s'ha continuat registrant la seua expansió, molt probablement amb retard, però fonamentalment a la part de llevant de la Mediterrània. Diversos autors han indicat que aquesta ràpida expansió ha estat facilitada per via antròpica per ser transportades les larves o els adults en els tancs dels vaixells que s'omplen i es buiden en funció de la càrrega que transporten i les necessitats d'equilibri de les naus (Crosetta, 2005; Zenetos et al., 2005; Streftaris et al., 2005, Goud & Mifsud, 2009, López-Soriano et al., 2009a).

A ponent de la Mediterrània, la part mes freda, es disposa de les cites bibliogràfiques de la troballa a València el 1991 (Cosel, 1995; Gofas & Zenetos, 2003; Zenetos et al., 2004; López et al., 2009). En la publicació de Gould & Misfud (2009) es recull una comunicació personal de G. Mulder que informa que l'ha vista a la desembocadura de l'Ebre al juliol de 2004. L'ar- ticle de López-Soriano et al. (2009a) dona una acurada descripció cronològica i geogràfica de l'expansió de F. fragilis al delta de l'Ebre i també recull una comunicació personal de Jordi Corbella per a la platja nord de Peníscola, al desembre del 2008. A Benicarló va ser detectada al gener del 2018 (Forner, 2018). Al parc natural de la Serra d'Irta , va ser detectada per Forner & Pastó (2018), que especulaven sobre el procés d'expansió de les larves cap a migjorn potser a partir de les poblacions ben consolidades del delta de l'Ebre, a favor de la deriva nord-sud de la mar en aquesta zona. Amb posterioritat Forner & Forner-Vallès (2022a) donaven noticia de la troballa d'un exemplar de F. fragilis el 06/01/2009 a la platja del barranc d'Irta. Sobre l'arribada de l'espècie al delta de l'Ebre o a València es pot especular sobre el trànsit de grans vaixells; en el cas del delta de l'Ebre podria haver jugat un paper el port de la fàbrica del ciment situat pràcticament a la porta de la badia dels Alfacs (Forner & Pastó, 2018).

Família ARCIDAE Lamarck, 1809

Anadara transversa (Say, 1822)

Fig. 3C-D

Aquesta espècie atlàntica, d'origen nord-americà, s'ha estès per bona part de la Mediterrània ( López-Soriano & Quiñonero-Salgado, 2016; 2022), inclosa la costa catalana (Lodola et al., 2011; López Soriano, 2011; Nerlović et al., 2012). Al delta de l'Ebre s'ha trobat sempre associada a l'aqüicultura, tant a les muscleres de la badia del Fangar com a les de la badia dels Alfacs ( López-Soriano, 2011; López-Soriano & Quiñonero-Salgado, 2014, 2018, 2022), aquestos investigadors n'han trobat molts exemplars en les zones on s'acumula el material de rebuig comercial de musclos i ostres. Segons afirmen López-Soriano & Quiñonero-Salgado (2016) A. transversa troba un hàbitat ideal entre els mol·lusc cultivats.

En l'exemplar recollit a la platja de Garbí s'aprecien encara les minúscules espines intercostals (Fig. 3D), que es perden per rodament de la conquilla, cosa que denota que era un exemplar recent.

Classe GASTROPODA Cuvier, 1795

Família CERITHIIDAE J.Fleming, 1822

Cerithium scabridum R. A. Philippi, 1848

Fig. 3E-F

L'espècie Cerithium scabridum Philippi, 1848 es va constatar per primera vegada a la costa de la península Ibèrica per López-Soriano et al. (2018) en dos punts: al Mar Menor i a Benicarló (el Baix Maestrat) i en un treball posterior es donava noticia de la conso- lidació d'aquestes poblacions ( López-Soriano et al., 2020a). Després s'han registrat noves troballes al port de les Cases d'Alcanar (terme municipal d'Alcanar, el Montsià) i al port de la Ràpita, el Montsià ( López-Soriano et al., 2020b), però només dos exemplars. L'últim lloc on ha estat citat aquest gasteròpode lessepsià és a Vinaròs, a la platja del Fortí (Forner & Forner-Vallès, 2022b). En conjunt es pot considerar que hi ha dos àrees d'entrada de C. scabridum a la costa de la península Ibèrica: el Mar Menor i la zona del Baix Maestrat-el Montsià, a migjorn del delta de l'Ebre.

Figures

FIGURA2.EƠstoniƠrugosƠ (Helbling,1779) dela platjade Garbí ala Ràpita (elMontsià).A:valvaesquerra,vistainterior.B:VD,vistainterior.C:VE,detalldela xarnerai el lligament intern.D:VD,xarnerai lligament intern.E:VE,vista exterior.F:VD,vistaexterior.G,H:detall de la decoraciódel les conquilles(VE i VD).